1. DE SANT VALENTÍ. VALENTINE'S DAY

Avui, Sant Valentí, un dels millors dies per a algunes persones, però per mi podria identificar-lo com un dels pitjors dies de la meva vida. Avui tot el dia m'ha anat malament des de que ha començat que just arribar a l'institut, vinga, competències bàsiques. La sort però ha sigut que eren bastant fàcils. Després ha tocat E.F. Quin esgotament mare meva. M'he cansat moltíssim i a sobre a la tarda tenia entreno i ho he fet tant malament que ja els pocs ànims que tenia s'han esfumat. En un principi pot no semblar gaire catastròfic, però en un dia tan especial en el qual tothom està content i feliç, jo no he tingut ningú amb qui compartir-lo.

A mi m'agrada molt un noi. Va al mateix institut que jo i fa 1r de Batxillerat. És molt però que molt guapo; ros, ulls verds i un somriure que em fa perdre l'equilibri cada vegada que el veig. M'agrada tantíssim, puff...el problema és que ni tan sols sap que existeixo. No sap qui sóc bàsicament perquè no hem parlat absolutament mai. Sempre que el veig, me'l quedo mirant, amb aquell somriure tant encantador i se'l veu tan feliç envoltat de tots els seus amics... Un dels problemes principals, apart de la meva timidesa és que passa bastant de totes les noies. Està fet a la seva bola i sempre fa el què vol. Hi ha moltíssimes noies que els hi agrada ell, però ell ni s'immuta. I no és pas que siguin lletges elles, però mai si fixa.

 I que faig jo? Pobreta de mi? Dons res, em conformo en veure'l cada dia al insti, des de lluny me'l miro sabent que no tinc res a fer perquè, ni que sigui, poguéssim parlar una sola vegada. Amb una sola vegada en tindria prou, sentir la seva veu, que es dirigeixi a mi i només a mi és l'únic que vull, però jo se que això es impossible. Senzillament no se que fer.

FIRMAT: ACTB.