dimarts, 19 de febrer del 2013

3. BUFF...SORT QUE HI HAN ANGELS*

M'he adonat que sóc bipolar. No en sentit de malaltia simplement que tinc dies i dies. Un dia es genial, millorable  fantàstic... i l'altre lamentable. Avui és un d'aquests.

Hi ha gent que no es mereix viure. Per l'únic que viuen és per destrossar les vides dels altres, i no viure les seves. Això ho he comprovat. Fa uns mesos ja,  amb les que anava al cole, i sobretot una en especial, una que portava amb ella 12 anys de la meva vida, confiant amb ella, pam, et despistes un segon i ja te l'han fotuda. És així i no s'hi pot fer res. Són persones que no deixen viure a les altres i només es dediquen a amargar vides. Aquesta nena que us dic en especial, que si, dic nena, perquè no es pot anomenar noia, ja que no ha madurat i tampoc crec que ho arribi a fer mai de veritat. Dons aquesta que dic, va arribar un dia, que se li va girar la bola i em va tenir. Si si, em va començar a ficar amb mi. De mica en mica totes les altres es van anar posant la mateixa màscara que porta ella i fent el mateix. DIUEN QUE SÓC UNA FALSA, QUE SOC UNA P**A, UNA DESGRACIADA I VOLEN QUE EM MORI, QUE SEGONS ELLES DESTROSSO VIDES. A partit de aquí, de agafar-me uns baixons impressionants, vaig anar caient, però aquest any he conegut una persona magnífica que m'ha ensenyat i ajudat a aixecar-me. Ara penso en elles i dic; Realment és necessari passar-m'ho malament per elles? Tots els missatges d'odi que he rebut, m'els e tornat a llegir i penso que gent així només pot ser que li passin dues coses, o que tingui enveja o que no estiguin bé del cap. Estan malaltes la majoria de persones que fa això. Senten que la seva vida no és suficientment bona i es dediquen a espatllar la dels altres per poder-se sentir millor i creure que tenen la millor vida del món. Però he apres. I s'ha acabat. ME LA SUA TOT :) A ara si que puc dir...buuuuf! Sort que hi han ÀNGELS *-*

FIRMAT: ACTB <3



diumenge, 17 de febrer del 2013

3. CANÇÓ

Una de les cançons que recordo d'ahir va ser aquesta. Des de que va començar fins que va acabar el vaig estar mirant tot el rato, ell saltava, reia, i cantava. FLYING FREE :)


2. CARNAVAL

Ahir va ser literalment un dels millor dies de la meva vida. VA SER LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG PARLAR AMB ELL. Us explicaré com va anar ven be. 

Al principi de la nit estàvem totes les amigues juntes, vam seguir les carrosses i ens vam passar tot el rato ballant i fent el boig per allà, però quan es va acabar totes ens vam anar separant i després de estar un rato avorrides per allà la ANGELSFLY i jo vam decidir anar tirant cap a carpes.


Un com a carpes vam comprar l'entrada, ens van posar el braçalet. Vam ballar un rato però no hi havia gaire ambient i vam decidir marxar cap a fora a veure si trobàvem a la resta de les nenes. 



Vam arribar a la rotonda principal on suposavem que estarien però res, no hi eren. En canvi, ens vam trobar a unes del cole i mentre jo xerrava amb una sento que criden a la ANGELSFLY, però no em vaig fixar en qui la cridava ni amb qui estava. 



Al cap d'uns minuts em vaig girar i pam, ella estava parlant amb un tio i ell. Quan ho vaig veure em va agafar un impuls i vaig anar directe cap allà on eren. Parlaven sobre que el noi que la havia cridat la coneixia i no se que. Després el noi em diu; "Jo a tu et conec. Vius a tal lloc, a tal carrer, els teus tiets son nosequi,...." I jo flipava, el nen era tota una enciclopèdia. Però en realitat no era pas el que m'importava, em vaig mirar a ell tot el rato, estava en estat de xoc, mai havia estat tan aprop seu, i de sobte es gira, em mira a mi i em diu; "Però tu on vius?" en aquell moment em vaig quedar paralitzada  M'ESTAVA PARLANT? A MI? No tinc paraules per descriure que vaig sentir quan vaig escoltar la seva veu per primera vegada. Em mirava i jo a ell, els seus ulls m'hipnotitzaven i de cop em vaig adonar que no havia respost i em vaig girar i li vaig dir a l'altre la resposta. Però no em podia treure del cap que m'havia parlat, a mi, ell. Al cap d'un rato va marxar i pam, el meu món va caure al terra.


Vam decidir tornar a carpes a veure si trobàvem les nenes allà. Arribant a carpes, veig de sobte que la ANGELSFLY es queda parada, mira a un tio i arrenca a córrer. HOLA? Estava flipant, igual que el tio perquè va arrencar a córrer també. El noi anava amb un altre i jo li vaig preguntar qui  era el que havia arrencat a corre i em va dir un nom que ara ni tan sols recordo. Ens vam anar apropant a l'ANGELSFLY i al noi, i resulta que no es coneixien de res. Llavors encara vaig flipar més. Vam començar a xerrar i a la ANGELSFLY li van posar el mote de "xhungahh" perquè havia arrencat a corre i a mi em van preguntar com em deia i començo a dir el meu nom i de sobte la ANGELSFLY, que no se que li havia passat, diu " MERDA!!" I van començar a riure dient-me "Butterflies" merda. Llavors li vaig dir a el noi que m'havia acompanyat a buscar-los que no em diguessin merda i vam començar a ficar motes.


-Ell era el FUERTOTE; tenia uns braços impressionantment durs.



-Després hi havia el que havia marxat corrents que li vaim dir CONO; perquè era un vago i no feia res ;)



-La ANGELSFLY; que se l'hi va quedar el mote de la CHUNGAAH



-I jo; la BONA TIA.



Vam riue molt, els hi vam ensenyar a fer el "cangrejo", el nostre ball preferit, també vam fer una lluita de galls, i ens perseguien per aquí i per allà. Finalment vam anar tots quatre cap a carpes i ells es van quedar a fora amb uns amics i nosaltres vam entrar. Vam ballar un rato amb ells més tard.



Però no ens desviem del tema, ell. A dins a carpes el vaig tornar a veure. Em quedava empanada mirant-lo i no podia apartar la mirada de sobre seu. La ANGELSFLY va començar a donar voltes per allà per trobar-no-se'l i vaig ballar mig segon al seu costat. En veritat devien ser 5 però tan sols estar al seu costat em feia feliç. Cada minut, cada segon, que vaig passar a carpes no deixava de pensar amb ell. Quan vam ballar amb el fuertote i el cono m'ho vaig passar molt be, però jo el volia a ell, el necessitava, i no va venir.



Tot i haver parlat amb ell, crec que es com si no ho agués fet perquè no ha servit de res, ni tan sols sap qui soc, em jugaria qualsevol cosa a que ni se'n recorda de que va parlar amb mi, ni tan sols sap el meu nom. Donaria el que fos perquè en sentir el meu nom sapigués qui sóc. No se que em passa, però quan estic aprop seu em sento débil i petita. I esque crec que, m'encanta. Ni tan sols el conec però en vaig tenir prou en veure'l. Era tan feliç. És fet a la seva bola, i això m'encanta. Ballava per allà al mig sol però donant'ho tot i alegre. Sudant del que penses la gent, passant de tot i simplement sent ell. Però mai, mai es fixarà amb mi.





MAI PERÒ MAI PODRÉ AGRAÏR-LI A LA ANGELSFLY TOT EL QUE VA FER PER MI. AHIR EM VA TORNAR A DEMOSTRAR LA GRAN PERSONA QUE ÉS. MAI NINGÚ HAVIA FER RES SEMBLANT PER MI I EM VA DEMOSTRAR MOLT. VA AGUANTAR A UN TIO PESAT NOMÉS PERQUÈ JO POGUÉS TENIR UN MOMENT AMB ELL. ES TAN LA MILLOR. NO SE COM DONAR-LI LES GRÀCIES PERQUÈ EL QUE ES MEREIX ÉS TOT. M'HE L'ESTIMO MOLTÍSSIM I NO LA VULL PERDRE MAI, PERQUÈ DES DE QUE LA VAIG CONÈIXER, M'HA CANVIAT LA VIDA, LA HA MILLORAT I NO VULL QUE AIXÒ CANVIÏ PER RES DEL MÓN. NO SE SI AIXÒ HA SIGUT OBRA DEL DESTÍ O SI HI HA ALGÚ ALLÀ DALT QUE VETLLA PER NOSALTRES, PERÒ JURO QUE MAI HO PODRÉ AGRAÏR QUE UNA PERSONA TAN FANTÀSTICA COM ELLA HAGI ENTRAT A LA MEVA VIDA. T'ESTIMO. <3



FIRMAT: ACTB.

dijous, 14 de febrer del 2013

1. DE SANT VALENTÍ. VALENTINE'S DAY

Avui, Sant Valentí, un dels millors dies per a algunes persones, però per mi podria identificar-lo com un dels pitjors dies de la meva vida. Avui tot el dia m'ha anat malament des de que ha començat que just arribar a l'institut, vinga, competències bàsiques. La sort però ha sigut que eren bastant fàcils. Després ha tocat E.F. Quin esgotament mare meva. M'he cansat moltíssim i a sobre a la tarda tenia entreno i ho he fet tant malament que ja els pocs ànims que tenia s'han esfumat. En un principi pot no semblar gaire catastròfic, però en un dia tan especial en el qual tothom està content i feliç, jo no he tingut ningú amb qui compartir-lo.

A mi m'agrada molt un noi. Va al mateix institut que jo i fa 1r de Batxillerat. És molt però que molt guapo; ros, ulls verds i un somriure que em fa perdre l'equilibri cada vegada que el veig. M'agrada tantíssim, puff...el problema és que ni tan sols sap que existeixo. No sap qui sóc bàsicament perquè no hem parlat absolutament mai. Sempre que el veig, me'l quedo mirant, amb aquell somriure tant encantador i se'l veu tan feliç envoltat de tots els seus amics... Un dels problemes principals, apart de la meva timidesa és que passa bastant de totes les noies. Està fet a la seva bola i sempre fa el què vol. Hi ha moltíssimes noies que els hi agrada ell, però ell ni s'immuta. I no és pas que siguin lletges elles, però mai si fixa.

 I que faig jo? Pobreta de mi? Dons res, em conformo en veure'l cada dia al insti, des de lluny me'l miro sabent que no tinc res a fer perquè, ni que sigui, poguéssim parlar una sola vegada. Amb una sola vegada en tindria prou, sentir la seva veu, que es dirigeixi a mi i només a mi és l'únic que vull, però jo se que això es impossible. Senzillament no se que fer.

FIRMAT: ACTB.

0. PRESENTACIÓ


Hola sóc una noia anònima que avui començo aquest blog.
Parlaré sobre la meva vida, les coses que em passen, que sento, que em preocupen i que no se que fer quan em passen. Qualsevol cosa que passi pel meu cap, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, estarà escrita aquí. Vindria a ser una mena de diari però digital.
En aquests moments tinc el cap fet una olla de opinions, problemes, coses...que simplement no explico a absolutament ningú. I necessito treure-ho, desfogar-me per poder sentir-me millor amb mi mateixa.
En tinc moltes ganes i espero que això m'ajudi a millorar com a persona i a resoldre les meves preocupacions ja que sóc una noia força tancada i que em costa expressar els meus sentiments i opinions davant dels altres, em sento petita i estúpida i en canvi, quan escric i quan estic amb les persones amb qui realment estimo, puc ser jo.

FIRMAT: ACTB.